[Presentació] Com treballem?
Com trobar la felicitat?
Alguns experts en el tema consideren que ser feliç es basa en la capacitat d’afrontar tots els problemes que ens poden arribar a sorgir a mesura que anem vivint. L’equivocació està en pensar en que l’estrés és el que ens fa girar en aquesta roda… El secret per millorar el nostre estat d’ ànim consisteix en deixar fluir l’energia i plantar-nos davant les complicacions sense que aquestes ens absorbeixin, cal prestar-lis atenció però no donar-lis més importànica de la que tenen.
Existeixen tres consells que poden ajudar a buscar la felicitat:
- No em creguis però aprèn a escoltar-me. Tot el que jo et pugui dir és la meva veritat, una simple versió, el meu punt de vista sobre la vida. L’ únic que has de fer és posar atenció a tot el que t’envolta. Si escoltes i actúes, tota l’alegria que et rodeja et serà visible.
- Qüestione’t a tu mateix. La teva ment està en constant pensament, sempre parla, és com un cavall desvocat que si no s’apren a domar-lo anirà per on ell vulgui. No et creguis tot el que la teva ment et diu però escolta-la atentament per saber què és el que hi ha en ella.
- No et creguis a ningú més per la mateixa raó. Tot el que et diguin els altres es basa en la seva pròpia experiència de la vida. Però entre totes aquestes mentides pot sorgir la veritat que busques. No necessites creure’t la veritat perquè aquesta existeixi en canvi, per què existeixin les mentides hi ha d’haver algú que se les cregui.
La felicitat és simplement una decissió que es pren, procedeix de la pròpia prespectiva. Cadascú és responsable de la seva felicitat, no es tracta de que succeeixi a fora sinó de com m’afecta i com em mostro jo. No sotmetre’s ni apegar-se a aquelles coses que causen un deteriorament.
El que és veritablement essencial per tal d’obtenir la felicitat és alliberar-se de l’ego. Segons els budistes, l’egocentrisme és la raó de la infelicitat. Tot el que ens afecta i ens preocupa ho resumeixen en vuit conceptes: lloança i culpa, pèrdua i èxit, plaer i dolor, reputació i vergonya. Una persona egocèntrica no viu en la realitat sinó en un mòn que només gira envers aquestes vuit coses. El nivell de felicitat puja i baixa segons què és el que se’t va presentant. Per no perdre’s i aconseguir ser feliç s’ha de viure el present i evitar entrar en aquesta mena de cicle.
Per altra banda, segons la religió jueva, es creu que el que han de fer les persones és actuar: no faràs una cosa simplement perquè la desitjis. L’objectiu està en realitzar-se en aquest món i fer algo que perduri fins a l’eternitat.
S’ha de tenir en compte que la felicitat no és algo que succeeixi al final d’una etapa, pot estar en el camí, és una elecció del moment. En aquest camí es pot trobar molt de sofriment, però no hi ha felicitat sense sofriment, que s’afegeixi al significat de la vida, que ens ajuda i ens permet presentar la nostra millor cara.
Tenir una vida amb significat, plena de dons i talents, capacitats, alegria intrínseca, compassió i amor… Quan deixes que tot això surti a l’exterior, aconsegueixes metes i compleixes comeses que formen part d’un major estil de vida.
Tot es basa en saber quins són els grans valors de l’existència i com s’aconsegueixen. Segons Plató, s’ha d’organitzar la vida envers un dels valors i els altres et vindràn donats a poc a poc ja que estan conectats entre ells. Basa la teva vida en la bellesa, la pau, la llibertat, la veritat, la igualtat, l’amor, la justícia… i aconseguiràs la felicitat, una simple labor interior que es mostra en la forma del rostre i la postura.
Si vols ser feliç un dia vés de compres, si vols ser feliç durant un cap de setmana vés a pescar o a jugar al golf, si vols ser feliç un mes martxa de vacances, si vols ser feliç durant tot un any hereda una fortuna… Per ser feliç tota la vida busca la manera d’ajudar als demés, aporta alguna cosa als altres. Recorres el viatge per tal d’aconseguir un significat, no pas un èxit.
Cal dir també que la gent intenta imitar als altres i haurien d’aprendre que cadascú és diferent i únic. Aconseguir el millor d’un mateix és molt més superior que una simple imitació. A la humanitat existeix un desig d’adoració que confón a les persones que mereixen ser admirades.
Vivim en una lluita constant perquè creiem que hem d’arribar al destí on es localitza la nostra felicitat relativa. Per saber què seràs en un futur simplement fixe’t en el qè estàs fent en el present. Com ja s’ha dit, lo important no és arribar al destí del viatge sinó gaudir d’ell perquè si ho fas la meta no importa, no sempre s’aconsegueix el que es proposa. S’han d’aprofitar totes les oportunitats que es presentin ja que el passat és història i el futur un misteri. Viu l’ara i aprèn a trobar-li les coses positives; la felicitat és ser, viure i deixar viure…
(Informació extreta de: Mentes brillantes en busca de la felicidad)
Webquest
El nostre grup ha elaborat una webquest seguint les instruccions aportades per la professora d’habilitats a classe.
Nosaltres em escollit fer la nostra webquest sobre un dels personatges més rellevants d’entre els segles XIII i XX de la història d’Espanya. Així que a la webquest em plantejat una sèrie d’activitats als suposats alumnes sobre els aspectes més rellevants de la vida de l’arquitecte Antoni Gaudí.
A continuació us exposem de manera resumida la nostra feina:
Podeu accedir a la webquest des d’aquí:
http://www.sites.google.com/site/lartdegaudi/
Quines barreres s’han de trencar per ser feliç?
www.wordle.net
La felicitat no significa no sentir dolor. És impossible eliminar el sofriment de la teva vida, i sentir-ho no significa que no siguis feliç ni que no ho puguis arribar a ser. La felicitat, també comporta en certs moments el patiment, com per exemple quan estem enamorats. Com hem dit en publicacions anteriors, les persones felices focalitzen el seu centre d’atenció en allò que els produeix satisfacció i ignoren tot allò que els fa patir.
És una qüestió d’actitud i de com afrontem la realitat, al meu entendre una actitud optimista i positiva davant dels problemes o situacions que té la vida, ajuda a ser més feliç, que una actitud pessimista.
Una altra actitud que ens pot ajudar a ser més feliços és el valorar els petits detalls del dia a dia. No ens podem centrar només en el futur i encadenar la nostra felicitat a ell. Hem de centrar-nos en viure el present i en valorar tot allò que ens ofereix la vida.
Tampoc hem de tenir por al canvi i al que ens pugui passar.
Ser realista també ajuda, no proposar-se metes inabastables, sinó establir una llistat de prioritats i anar satisfent les metes més fàcils. No es tracta de no ser ambiciosos i no voler superar-se dia a dia, sinó que és un tema de no frustrar-se davant d’aquestes metes que no podem aconseguir.
Ser agraïts és molt important, valorar el que tenim i no queixar-nos del que ens falta.
En la nostra opinió aquestes són algunes de les actituds que ens podrien ajudar a aconseguir la felicitat. Només cal proposar-se el practicar i exercitar aquestes actituds i segur que els resultats seran visibles, ens sentirem millor i més feliços.
És necessari ser feliç per viure?
És difícil saber amb certesa si es pot viure sense ser feliç. Una persona sempre infeliç és viva? En principi si, pot ser infeliç, però realitza totes les funcions vitals (respirar, menjar, dormir…) i al mateix temps li falta alguna cosa. Hi ha un buit. I aquest buit és el que s’ha d’omplir d’alegria, de bons moments, dil·lusió; en definitiva, de felicitat. Però per ser feliç, cal tenir cura del benestar del cos de la mateixa manera que hem de tenir cura del benestar de l’ànima.
Podem estar vius sent infeliços, però ens arrossegariem com ànimes en pena, sense sentir cap alegria ni il·lusió, ens tancariem en nosaltres mateixos i no voldriem cap contacte amb el món exterior. Total, per a què? no hi ha res que em pugui fer feliç. Res no valdria la pena, no sentiriem cap mena de motivació, poques coses tindrien sentit.
Llavors, què ens dóna la felicitat? Alegria, il·lusió, vitalitat, ganes de viure. I esque, sense ganes de viure, no podriem viure. No ho desitjariem. Llavors, sense felicitat no hi ha vida en realitat. La felicitat és essencial per avançar, per continuar dia a dia i sentir que estem gaudint de cada moment.
Tot i així hi ha molts tipus de persona: uns potser no tenen una necessitat de sentir felicitat per viure, però també n’hi ha que, si no són feliços, no són capaces de sortir endevant. Però lògicament no es pot comparar el fet de viure feliç o viure infeliç.
En conclusió, és dificil determinar una clara reposta per aquesta pregunta, ja que és un tema d’opinió personal i cadascú té la seva pròpia resposta, però la vida sense aquells petits moments de felicitat que, moltes vegades, trobem en coses molt simples, no tindria alegria, emoció o plaer. Una vida completament infeliç seria molt difícil de suportar.
by Daniellekiemel
¿La felicidad es innata o se aprende?
Todos vamos en búsqueda de un fin, este fin para la mayoría de personas es la felicidad. En el intento de conseguirla nos surgen muchas preguntas, para tratar de entenderla, y que así sea mas fácil su búsqueda y a su vez su encuentro. Una de las preguntas que nos planteamos es: ¿La felicidad es innata o se aprende? ¿Nacemos con ella o la vamos adquiriendo con los años?
En mi opinión no hay una respuesta cerrada. No podemos afirmar que la felicidad sea innata o se aprenda. Creo que está en la personalidad de cada uno. La felicidad está dentro de nosotros. Depende de como afrontemos la realidad. Cada persona tiene una escala de valores y encuentra la felicidad en diferentes cosas.
Hay personas que son felices desde que nacen, centran su foco de atención en eso que les satisface, y dejan en segundo plano aquello que les hace sufrir. Ven la parte buena de las cosas, saborean cada momento de la vida al máximo, aprecian lo que tienen, viven en el hoy… Tienen la felicidad en su código genético, nacen con ella, la tienen de forma innata. Seguramente buscan día a día, como todos el ser mas felices, pero consideran que la felicidad es el camino y no la meta.
Hay otras personas que el sufrimiento les invade, viven la felicidad como algo futuro y no se dan cuenta que lo único certero es el presente. No encuentran salida a sus problemas, sienten estrés, les agobia la rutina, sufren habitualmente dolor, pena o angustia, se sienten incomprendidos, tienen miedos, actitudes negativas…
Pero lo que nos inquieta es: ¿Estas personas pueden llegar a ser felices? ¿Podemos decidir ser felices? Y la respuesta es si, la felicidad también se puede ir adquiriendo con los años. También se puede aprender.
Un ejemplo es lo que promueve la asociación desata tu potencial, que podemos ver en el video, la cual enseña a las personas a ser mas felices. Creen que la felicidad se puede aprender. Pretenden acelerar ese aprendizaje para poder ser felices desde jóvenes.
Explica el caso de Juan, un joven que trabajaba en una empresa como director financiero, tenia todo lo que necesitava, exceptuando la felicidad. Es por eso que decidió dejarlo todo y buscarla en su interior. Enseñan de forma altruista a otras personas, la majoria jovenes, a adquirir características, ideas, motivaciones…positivas y a partir de eso llegar a ser felices cuanto antes mejor.
En conclusion la felicidad depende de nosotros mismos; unos son felices de forma innata, otros la consiguen pronto y hay otros que aprenden a ser felices de forma tardía, pero en lo que estamos de acuerdo es que la felicidad es la meta a la que todos deberiamos aspirar.
Y vosotros que creéis: ¿la felicidad es innata o se aprende?
Es contagia la felicitat?
Qui no s’ha trobat entre amics i que un d’ells es posi a riure i al final tots acabeu rient? O el simple fet d’anar pel carrer o estar assegut al bus i veure a una persona amb un somriure a la cara i et faci pensar «Quina alegria, quin somriure!» i fa treure un somriure a aquells que aprecien aquesta felicitat. És contagiosa perquè una persona feliç fa que et sentis de més bon humor i et fa sentir molt a gust per aquest benestar que sentim quan estem a prop d’una persona que brinda felicitat, alegria, bon humor. Una persona feliç ajuda als del seu voltant a sentir-se millor i a veure la vida amb un altre color, amb més alegria, amb més intensitat. Tal i com diu al ‘British Medical Journal’ (BMJ) : «Lo más importante es el reconocimiento de que las personas son seres sociales y el bienestar y la salud de un individuo afecta a la de quienes le rodean«.
És fàcil ser feliç?
«Sembla fàcil això de ser feliç» es deu rumiar molta gent, però no és així. És un gran pas el fet de tenir la intenció i les ganes de ser-ho però no basten. Hi ha molts altres elements que influeixen en que la felicitat sigui més o menys fàcil d’aconseguir. Depenent de la situació en que et trobis pot ser més o menys fàcil. Pot dependre del caràcter o personalitat de cadascú amb els quals es pugui tenir més facilitat en poder ser o no feliç. També és una qüestió de proposar-s’ho, de tenir una ment més positiva i optimista; de saber solucionar els problemes amb certes habilitats; de cercar persones que t’aportin bones vibracions, optimisme i evitar o fer que no t’afectin negativament aquelles que t’aporten sensacions desagradables, pesimisme.
Aquesta facilitat en aconseguir ser feliç és tot un recorregut, és un quelcom que s’ha d’anar construïnt i treballant cada dia amb diferents habilitats com el sentit de l’humor, veure la vida des d’un punt de vista optimista, etc. És un sentiment espiritual, gens material. Per exemple, hi ha persones que desitjen molt comprar-se alguna cosa que sembla difícil d’aconseguir i un cop ho tenen, aquella felicitat que ells s’esperen duradera no va a més que uns instants, la intensitat d’aquella felicitat marxa ràpidament. Aquí s’hauria de tenir en compte quins valors tenim les persones sobre la vida, nosaltres i les persones i fets que ens envolten. Depenent dels valors que tinguem ens pot ser més o menys fàcil ser feliços. La felicitat per ser pura ha de ser humil, generosa i gens egoïsta.
<<Fes alló que et faci feliç
Estigues amb qui et faci feliç
Riu tant com els cops que respires
Estima tant com vius>>
Estigues amb qui et faci feliç
Riu tant com els cops que respires
Estima tant com vius>>
Hem treballat l’entrada amb aquest piratenpad
Hi ha edat per ser feliç?
Sovint fiquem etiquetes i utilitzem tòpics quan parlem de certes etapes i edats.
Els vells són uns amargats, els cuarentons sempre tenen una gran crisi, els joves no gaudim de la nostra felicitat i joventut, els nens cada cop es comporten pitjor.
Però la veritat és que, tret de que algun brí de sentit tenen aquests tòpics no podem simplificar a la gran massa de persones, totes elles amb característiques molt heterogènies.
Per aquesta raó creiem que la felicitat no és un factor que desaparegui o aparegui amb el temps, tot i així si que hi pot haver aspectes culturals (tenir més o menys preocupacions) o genètics (canvis hormonals) que afectin al nivell de felicitat que pot percebre una persona.
LAUGHS! from Everynone on Vimeo.
Cada persona, tot i els entrebancs de la vida, ha de trobar aquelles coses que l’omplen com a persona i el fan ser feliç (material, relacions familiars, hobbies, relacions socials, fama, autocontrol, etc). A mesura que es passa el tems més coses deixen de semblar grans problemes i gaudim més de coses que abans semblaven no tenir importància.
Cada etapa i personalitat de les persones té la seva característica forma d’arribar a la felicitat.
Per tant, creiem que, la felicitat no és cosa d’edat, sinó que depèn de totes aquestes variables que hem comentat.
La ignorància porta la felicitat?
Una de les qüestions que ens acostuma a sorgir quan parlem de la felicitat és si la ignorància hi té res a veure. La resposta a aquest fet és, si més no, algo difícil ja que cadascú té la seva pròpia opinió respecte a lo suficientment essencial que pot arribar a ser tenir coneixements sobre el món que ens envolta i si això és equivalent a la felicitat.
Un gran filòsof com Aristòtil ja considerava la felicitat com el bé més gran, creia que l’objectiu de l’home ha de ser aconseguir ser feliç i que això només es pot obtenir si s’actua amb el intel·lecte, és a dir, si es busca la raó.
Per una altra banda Sòcrates afirmava: “Jo només sé que no sé res”. Aquí us deixem una resposta d’un debat de www.todoexpertos.com en la que s’intenta donar resposta a: Ignorància = Felicitat? I a on es pot entendre una mica més el pensament de Sòcrates respecte a la ignorància: “Bueno, tienes razón en que la gente que nos rodea es (no se si debo emplear siquiera la palabra «es») o aparenta ser feliz. Popularmente existe la idea de que el «tonto» (el limitado de mente) es feliz, que no vale la pena pensar ya que es complicarse la vida, etc…
La ignorancia=felicidad que tú propones es de otro tipo. Sócrates, que es el que decía «sólo sé que no sé nada» no se refería a la ignorancia del tonto (para entendernos). La ignorancia del que tiene una mente limitada es inconsciente, insoluble, inevitable. En cambio la ignorancia de aquel que puede ser más sabio es peor ya que tiene en sus manos la posibilidad de saber más y salir de su estado de ignorancia. Pero la peor de las ignorancias que hay es la de aquel que cree saber. Esa falsa sabiduría es la que saca de quicio a Sócrates. Supongo que Sócrates era un hombre que -quizá como tú- se encontraba desplazado en su ambiente. Imagínatelo rodeado de personas que decían saberlo todo, que boqueaban su saber con todo aquel con que se encontraban… Creo que Sócrates harto de ver siempre lo mismo decidió mostrar a esos bocazas lo que se merecían. Empezó a preguntarles a fin de que concretasen aquello que decían saber (ellos se ve en los diálogos socráticos de Platón).Total, que con sus preguntitas dichosas dejaba a los «sabios» en lo que realmente eran: unos ignorantes (y de los peores, de los que se creen sabios). Por eso cuando le decían que era un sabio él afirmaba que no sabía nada, pues es una condición necesaria para salir de la ignorancia. El que es consciente de que no sabe, de que debe aprender, es aquel que puede saber más, que puede llegar a ser sabio. Pero el camino no se acaba nunca, siempre hay más que aprender, siempre se ignora algo. A Sócrates tal labor de preguntón le costó la fama de «tábano» en Atenas y su vida. Hoy no se llega tan lejos. Ocurre lo que tú dices, que si explicas tus dudas, preguntas, reflexiones…a tus amigos o conocidos ni siquiera te escuchan , sólo te dicen :»mira tío, no te comas la olla y serás más feliz». Sócrates lo hubiese tenido difícil hoy en día para dialogar con los que se creen sabios ¿no crees?. Primero porque abunda más el ignorante que no quiere dejar de serlo, segundo porque ya nadie dialoga.
Quizá siendo un «graciosillo» o un bufón -como tú dices- es la única manera de relacionarse con la gente, total la gente sólo quiere divertirse ¿no?. Yo sé que así lo único que se consigue es amistades superficiales, de las que son para las juergas. Te comprendo, necesitas alguien con quién compartir tus reflexiones y no sólo los momentos divertidos. No eres un bicho raro, ni un loco, sólo que hay personas con más inquietudes que otras.
Para acabar, ya ves como la ignorancia es felicidad y no hay una contradicción en ello. No es la felicidad del limitado de mente, sino la felicidad del que siempre tiene algo por aprender, de aquel que se sorprende por las cosas nuevas, de aquel que intenta cada día ser un poco más sabio sabiendo que nunca dejará de ser ignorante del todo. Sócrates murió ignorante y feliz.” http://www.todoexpertos.com/categorias/humanidades/filosofia/respuestas/301880/ignorancia-felicidad
Ara, basant-nos amb aquesta filosofia clàssica, però deixant-la una mica apartada, centrem-nos amb el món que ens envolta, amb les situacions del dia a dia.
Els ignorants són feliços perquè desconeixen les coses i simplement ja no tenen l’opció a opinar sobre elles. Els qui coneixen poden raonar i pensar, i com a conseqüència, prendre decisions. Aquest fet sembla que compliqui les vides, que provoqui mals de cap… -Potser tot seria més fàcil viure submergit en la ignorància-, pensen alguns…
Aquí tindriem un clar exemple d’un ignorant feliç:
Però res més provoca tant plaer com aconseguir tot el que et proposes quan hi poses esforç i dedicació. Perquè en el fons, la felicitat no és una meta sinó el camí que recorres mentre vas vivint cada experiència. La felicitat es el subministrament de petites dosis constants d’alegria.
Tornat al concepte d’ignorància i felicitat, posem exemples pràctics:
Què és millor?:
- No saber que el teu germà està malalt i no preocupar-te per ell o saber-ho i poder-lo cuidar perquè es posi bó?
- Agafar el cotxe begut perquè conduir borratxo és més divertit i no saber que pots posar en perill la vida de les persones o saber-ho i prevenir qualsevol accident?
- Que et diguin que el teu gat s’ha escapat o que t’expliquin que en realitat l’ha atropellat el veí amb la seva moto?
Amb aquests exemples es vol demostrar que potser, si ignores algun fet pots ser feliç però quan acabes descobrint la veritat el xoc de la realitat acaba sent més traumàtic.
Finalment, i per acabar, es pot resumir que la saviesa porta a la felicitat: “És millor ser un humà insatisfet que no pas un porc satisfet” (J.S. Mill)
Happiness 5 team 